La UGT dóna suport a la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez a Mallorca

Viure per veure. Com tothom sap, el director del diari espanyol El Mundo té una piscina il·legal a la costa de Mallorca, que només ha aconseguit conservar per al seu ús particular apel·lant a la seva suposada condició d'amenaçat per ETA (una cosa que, com podeu entendre, té molt a veure amb el fet de tenir o no una piscina a primera línia de mar). El fet és que la piscina ha provocat un enfrontament a les Illes Balears, amb ecologistes i nacionalistes demanant que sigui d'ús públic, i la carcúndia caciquil i provinciana defensant l'amiguet de l'Exuperancia Rapú. Aquest mateix cap de setmana, el PP va pagar el viatge a dotzenes de militants d'arreu de l'Estat per manifestar-se a favor de la piscina, sense que se'ls convidés, això sí, a fer-hi un bany. Fins aquí, tot entra més o menys dins la lògica de l'Espanya de pandereta.

Però entre la gent que ha aparegut donant suport a Pedro J. hi ha, ni més ni menys, que la UGT. Efectivament, el secretari general del sindicat socialista a les Balears, Lorenzo Brazo (nascut a Villanueva de los Infantes, que no sabem on cau), assegura que els que demanen que la piscina sigui pública o sigui enderrocada són 'unos radicales'. En aquesta línia, el company de José María Alvarez demana que 'ni siquiera se hable' dels organitzadors de les protestes. Per reblar el clau, qualifica de 'sinvergüenza' Jaume Sastre, professor d'institut i portaveu del Lobby per la Independència.

Per cert, que el sindicalista espanyol aprofita per carregar contra la presidenta del Consell Insular de Mallorca, la regionalista Maria Antònia Munar, la qual li guanya vots al PP per la dreta. En una frase al·lucinant, diu que la Munar vol 'acabar con el modelo turístico tradicional de hotel y apartamento'. Precisament, Busot considera que aquest model ha esclavitzat l'economia de les Balears i ha provocat que perdin la personalitat que sempre han tingut.

Visca la UGT!

Els catalans del ministeri d'Indústria marxen a la francesa

La dimissió imminent de José Montilla del seu càrrec de ministre d'Indústria ha desfermat una fugida a la francesa dels càrrecs de confiança que el PSC va desplegar al ministeri. La incertesa sobre qui serà el nou titular i la campanya electoral a Catalunya ha motivat que alguns membres del gabinet del ministre ja s'hagin buscat una bona col·locació per evitar que qualsevol incident els agafi amb els pixats al ventre.

És el cas de Toni Bolaño, home de confiança i cap de premsa personal del candidat socialista. És un personatge molt conegut pels periodistes catalans per la seva gran influència en algunes redaccions de diaris socialistes. Anteriorment va ser cap de premsa de José Borrell quan era candidat del PSOE abans que l'apunyalessin els seus companys, la qual cosa demostra la seva alta capacitat per a la supervivència política. Des de fa setmanes ja no se'l veu per Madrid perquè prepara nit i dia la campanya presidencial del seu cap, a veure si aquesta vegada hi ha més sort. Això sí, es veu que encara cobra de cap de premsa del ministeri d'Indústria.

Una altra que ja ha tocat el dos és Gina Pol, fins ara la número dos de l'oficina de premsa del ministre i actualment cap de premsa de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras. Podria començar per esmenar el currículum de la seva cap, perquè tal com es pot llegir en la notícia precedent, inclou una mentida de nivell.

El canvi de titular a Indústria sens dubte crearà un clima més agradable, ja que ens diuen que els funcionaris espanyols del ministeri n'estaven fins al capdamunt del Montilla i la seva troupe. Com que els dilluns hi havia executiva del PSC, el primer secretari del partit no es desplaçava a la feina fins dimarts o, a tot estirar, dilluns a mitja tarda. I els divendres, just després del consell de ministres, tot era córrer a l'aeroport per tocar el dos cap a Barcelona a fer campanya i controlar el partit. O sigui que treballar, allò que es diu treballar, com a molt tres dies per setmana.

La consellera Figueras menteix en el seu currículum: diu que és diplomada i és trola

N'hi ha que per aparentar un bon currículum són capaços de dir mentides de l'alçada d'un campanar. És el cas de la consellera de Benestar i Família, la socialista Carme Figueras. En el seu currículum oficial diu que és 'diplomada en Ciències Físiques'. A primera lectura, vam sospitar de seguida perquè les Ciències Físiques no són una diplomatura, sinó que són una llicenciatura sencera. Però en qualsevol cas, com que Busot és sinònim de rigor, vam investigar una mica, no fos cas que fos un error tipogràfic i ens fiquéssim de peus a la galleda. Però no, la veritat encara és més patètica.

Resulta que la consellera té una germana, Francesca Figueras, que sí que és llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB). Seguint l'exemple de sa germana, la Carme Figueras va estudiar Físiques un temps a la UB. Segons alguna font, no va superar els dos anys. I seguint el conte de la lletera, si una llicenciatura són quatre o cinc anys, la Carme va pensar que dos anys són una diplomatura. I sense tallar-se un pèl va escriure al seu currículum 'diplomada en Ciències Físiques'.

Però, ai Carme, Busot ho veu tot i tot ho escriu. Pots fer dues coses: acabar la carrera o corregir el teu currículum.

TV3 a Euskadi: algunes veritats com punys

Arrel de l'èxit inesperat de la notícia relativa al tractament informatiu que TV3 dóna del conflicte de l'Orient Mitjà, que ha motivat molts comentaris dels nostres lectors, hem decidit avançar una mica la informació que prometíem relativa al tractament del conflicte basc a 'la nostra'. Explicarem en concret qui fa la informació de TV3 a Euskadi, qui és Montserrat Vila i, sobretot, qui és Ricardo Abeijón.

Ricardo Abeijón és el delegat de TV3 a Euskadi des de fa més de 20 anys. Molts de vosaltres us preguntareu com és que no l'heu vist mai. Bé, la resposta és senzilla: el delegat de TV3 a Euskadi ni és català ni sap parlar català, o com a mínim no en sap prou com per aparèixer per la tele explicant què passa. Per això ha d'aparèixer sempre la seva dona, la periodista Montserrat Vila, natural de la comarca de la Selva. És ella qui dóna la cara mentre ningú sap ben bé què fa l'Abeijón (que cobra una pasta gansa, per cert, en qualitat de delegat).

Tots dos comparteixen amb un pobre càmera basc (que no els pot ni veure) la delegació de TV3 a l'Alameda de Rekalde, al centre de Bilbao, precisament al mateix edifici on té la seu principal del PSE-PSOE. I aquesta proximitat amb els socialistes no es limita a l'edifici, sinó que ambdós periodistes simpatitzen amb el PSOE, un fet que es nota moltíssim a les cròniques de la Montserrat Vila. De passada, simpatitzen també amb Basta Ya i altres plataformes espanyolistes radicals.

El fet és que a TV3 fa uns anys (pocs) van intentar posar fi a una situació que no era satisfactòria: una delegació molt cara per unes cròniques de baix nivell. Però quan van intentar que la parella vingués a treballar a la redacció de Catalunya per renovar la delegació basca es va muntar un xou. El comitè professional, amb el Carles Francino al capdavant, va muntar una revolta contra el llavors cap d'informatius Ramon Rovira, que va fer marxa enrere i va acceptar que el tàndem Abeijón-Vila continués al lloc. Això sí, va aconseguir el compromís de l'Abeijón d'aprendre català correctament per poder fer cròniques i rendibilitzar més la delegació, perquè els delegats de TV3 sempre fan cròniques.

D'això fa uns tres anys o així. Algú ha vist l'Abeijón fent cròniques? No. Per cert, que a banda de no saber català, cap dels dos tampoc no sap euskera, i ja fa una pila d'anys que treballen allà. Per aquesta raó, cada vegada que hi ha alguna notícia important a Euskadi, TV3 hi envia gent de Barcelona, la qual cosa és una humiliació amb majúscules per al delegat i la corresponsal.

El viatge de Pasqual Maragall al Senegal provoca nervis i ansietat a Palau

El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, és un crac. Com es diria en espanyol, 'genio y figura hasta la sepultura'. I això és precisament allò que farà, perquè a finals de setembre té previst fer un viatge oficial al Senegal, amb escala prèvia a les Canàries per conèixer de primera mà el drama de la immigració. En principi no hi hauria d'haver cap problema, si no fos pel fet que el periple li ha estat organitzat per la secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, un personatge que es caracteritza per ficar el pobre president en tota mena de viatges fatals, des d'Israel als Estats Units.

I tothom sap que aquests viatges han acabat malament per al president. Si a Jerusalem va muntar un xou infantil amb la corona d'espines perseguint la gent o per un conflicte de banderes en un acte oficial, als Estats Units es va negar a parlar amb els mitjans de comunicació, la qual cosa va ser comentada àmpliament a les redaccions dels diaris de Barcelona. Per aquesta raó, els dirigents socialistes més intel·ligents (Quim Nadal o Antoni Castells) ja s'estan posant nerviosos pel nou viatge presidencial, perquè el PSC necessita de tot excepte una nova polèmica o un incident diplomàtic al Senegal a un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya.

De moment ja sabem que a les Canàries hi ha una certa sorpresa per al visita del president català, perquè ell no és ningú per inspeccionar les mesures policials i humanitàries relatives a l'arribada d'immigrants il·legals. Especialment si tenim en compte que el govern espanyol agafa els 'sense papers' i els envia a Barcelona per via aèria per descongestionar els centres d'acollida insulars. I al Senegal no sabem què pensen perquè encara no saben què hi va a fer, però Busot no deixarà el tema perquè la nova aventura de Maragall promet.

Malestar a la redacció de TV3 per les informacions tendencioses del conflicte libanès

Que TV3 és una casa sense control on tothom fa allò que li sembla és una evidència cada dia més clara. Un cas ben evident el tenim aquests dies, en relació a les informacions que la televisió pública catalana ofereix del conflicte militar entre l'Estat d'Israel i les milícies fonamentalistes de Hezbollah. Ens referim concretament al fet que la secció d'internacional de la redacció d'informatius ha pres part en el conflicte i va de la mà del líder xiïta Hassan Nasrallah i, de passada, de tot aquell element que vagi en contra d'Israel, ja sigui Hamàs, Síria o l'Iran. I els vaixells insígnia d'aquesta manipulació informativa la trobem en els enviats especials Joan Roura i Nicolás Valle, que es dediquen a editorialitzar més que no a informar.

Bé, el fet és que la direcció de TV3 ha rebut moltes queixes, algunes de les quals provinents del mateix Govern de la Generalitat i d'altres de diverses forces polítiques i socials del país. El cap d'informatius, Jaume Masdéu, s'ha compromès a fer alguna cosa, però de moment només ha demostrat la seva impotència davant la redacció. I tres quarts del mateix en relació al director de la casa, Francesc Escribano, el qual admet en privat alguna cosa més que simpatia per al causa palestina.

Per intentar oferir una imatge d'imparcialitat i posar fi a les crítiques, la direcció de TV3 ha donat llum verda a la periodista estrella de la casa, Mònica Terribas, per tal que aconsegueixi una entrevista bomba que doni un tomb a la tendenciosa imatge que ofereix la redacció. En aquest sentit, i com que la Mònica no fa mai vacances, la presentadora de La nit al dia ja s'hauria posat en contacte amb l'administració israeliana via Madrid per demanar una entrevista en directe i des de Jerusalem amb, ni més ni menys, el primer ministre Ehud Olmert. Malgrat la bona voluntat de la Terribas, que manté una posició més o menys neutral en el conflicte palestí però amb una creixent distància envers els pregoners oficials de la causa palestina, l'entrevista ha estat amablement rebutjada.

Altres periodistes de TV3 també han demanat una visió més objectiva del conflicte, però aquestes peticions s'han estavellat contra el mur xiïta de la secció d'internacional de TV3. En fi, com dirien ells mateixos, Al·lah és gran!

Parlant d'objectivitat, un dia parlarem de les cròniques de la corresponsal de TV3 a Euskadi, Montserrat Vila, i de les seves estretes relacions amb el PSOE i Basta Ya. Paraula de Busot.

Parcs i Jardins: Imma Mayol suspèn un 72 per cent d'aspirants per no saber escombrar

Si fa només uns dies explicàvem en aquesta notícia que la molt progressista Imma Mayol ha estat condemnada per vulnerar el dret de vaga a Parcs i Jardins de Barcelona, ara us posem al dia d'un altre fet que ha passat en el mateix Institut Municipal que presideix aquesta dirigent d'ICV. El fet fa referència a les proves de l'oferta pública d'ocupació d'enguany i sembla que la cosa va anar de la següent manera. Llegiu, que aquesta és molt bona.

Resulta que la direcció de Parcs i Jardins va incloure una prova d'escombrar dins el cicle d'exàmens. Sí, heu llegit bé, una prova per demostrar que els aspirants saben escombrar. Doncs malgrat que qui més qui menys sap escombrar, un 72 per cent dels aspirants no van superar aquesta prova. D'aquests, un total de 81 aspirants no van arribar al 2 en la nota d'aquesta prova!

En total van sortir a oposició 30 places, i les proves pràctiques es van fer el passat dia 30 de juliol. Les proves consistien en cavar, fer servir la pala i escombrar. El dia 4 d'agost van publicar-se els resultats, que van ser demolidors: un 79’24 per cent dels aspirants no van superar els exàmens pràctics. Es dóna el cas que els que van presentar-se a les proves pràctiques havien passat prèviament un test psicotècnic i una prova teòrica. També es dóna el cas que molts aspirants ja treballen des de fa anys a Parcs i Jardins, i només volien guanyar la plaça definitivament.

Davant d'aquest fet curiós, Busot deixa caure una hipòtesi i una paraula tabú: buidatge de Parcs i Jardins i subcontractació posterior? Imma Mayol, d'esquerres de debò!