Wednesday, August 30, 2006

Montilla es vanta d'haver transformat Cornellà però va preferir viure a Sant Joan Despí

Molts busotaires recordaran la polèmica relativa al fet que Pilar Rahola volia ser alcaldessa de Barcelona però era natural de Badalona, ciutat on encara viu en una casa plena de gats. La polèmica va durar uns quants dies, i alguns prohoms de la premsa socialista van dir que això era un fet molt greu i un insult a la ciutadania de la capital del país. Potser tenien raó, perquè un bon alcalde, per ser-ho, hauria de viure a la ciutat on governa per conèixer així de primera mà els seus problemes i mancances.

Doncs bé, Busot us explica ara un fet que, tot i ser anecdòtic, diu molt del personatge. Ens referim a l'encara ministre d'Indústria i candidat a la presidència de la Generalitat del Principat, José Montilla. Tot i que el PSC clama als quatre vents que ha estat un gran alcalde de Cornellà i que ha transformat la ciutat en una mena de paradís terrenal, la veritat com un puny és que Montilla no hi ha viscut mai. De fet, viu a localitat de Sant Joan Despí, situada uns quants metres més enllà però unes quantes dotzenes de punts més amunt en les estadístiques de benestar i nivell de vida.

Per cert, que un dia explicarem on viu Celestino Corbacho, casualment a la mateixa localitat on juga al golf cada dia un altre important alcalde socialista de l'àrea metropolitana, que per cert tampoc no viu a la ciutat de la qual és batlle. Quin gran partit, el PSC, ben arrelat al seu entorn...

Ep, i no són els únics, que també explicarem on viu un alcalde d'ICV d'una important localitat del Baix Llobregat nord.

Tuesday, August 29, 2006

Tota l'extrema dreta espanyola es presentarà unida a les eleccions amb el nom Adelante Cataluña

Una vegada més, i ja en van mil, l'extrema dreta espanyola intenta l'assalt institucional al nostre país. Després de múltiples fracassos i divisions, sembla que les eleccions al Parlament de Catalunya del primer de novembre serviran per presentar el darrer artefacte, amb el nom Adelante Cataluña. Aquest partit agrupa el bo i millor de l'extrema dreta, des de Democracia Nacional a la ultracatòlica Alterantiva Española, passant per rareses com el Frente Democrático Español i altres grupets espanyolistes. Com sempre, la seu està al número 52 de la Rambla Catalunya de Barcelona, el búnker de l'extrema dreta a Barcelona.

El cap de llista del nou partit serà un clàssic del tema, Esteban Gómez Rovira, un fosc personatge que ha dedicat la seva vida a lluitar contra la llengua catalana i que ha protagonitzat episodis esperpèntics i judicials de tota mena. I ara es presenta amb el conte de la llagrimeta, apel·lant a la seva suposada condició de víctima de Terra Lliure.

Busot ha pogut saber que la nova formació ha intentat que també s'hi afegeixi la Plataforma per Catalunya, que lidera Josep Anglada des de Vic. Tot i així, tenim versions contradictòries: uns ens diuen que també hi participarà mentre d'altres ens diuen el contrari. També hi ha qui diu que l'Anglada no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya per afavorir el nou partit a canvi que Adelante Cataluña no es presenti a les eleccions municipals. Intentarem treure'n l'entrellat i fer-ho saber a tothom.

Des de Busot només podem animar-los a estavellar-se una vegada més: adelante!

Monday, August 28, 2006

Duran va rebutjar deixar la política per portar els negocis de l'Aga Khan a Europa

El secretari general de la federació autonomista CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va estar a punt de deixar la política fa un temps (fa més o menys mig any) per passar a l'esfera privada. Tot i que el líder unionista és una bèstia política i en gaudeix molt, l'oferta que li va arribar era d'aquelles que fan tremolar les cames. Es veu que li van proposar portar els negocis de tota mena que l'actual Aga Khan té per Europa, molts dels quals són immobiliaris a l'Estat espanyol. A més, l'Aga Khan també volia que li portés els temes legals i li fes de lobby de pressió davant els poders polítics, un ambient on Duran es mou com peix a l'aigua pels càrrecs que ocupa a la Internacional Democristiana.

Per aquells que no ho sàpiguen, l'Aga Khan és el líder suprem dels ismailites, una fracció de l'Islam que es va escindir del corrent principal fa un miler d'anys i que actualment té un cert predicament per l'Índia i l'Àfrica oriental. Tot i el caràcter religiós del càrrec, la veritat és que la saga hereditària de l'Aga Khan té elements de serial rosa: només direm que el seu pare es va casar, entre d'altres, amb l'actriu Rita Hayworth. Us podeu fer una idea del poder econòmic de l'Aga Khan si cliqueu aquí, la pàgina web del seu holding econòmic i filantròpic.

La notícia va córrer com la pólvora entre els sectors liberals del país, i es van fer travesses sobre la quantitat de diners que li oferien. Sembla ser que algun prohom mallorquí va estar implicat en l'afer i va assessorar Duran sobre la conveniència d'acceptar o no l'oferta rebuda. Finalment, el líder d'Unió va rebutjar la proposta a l'espera d'acabar la tramitació de l'Estatut i veure què passa en la seva pugna personal amb Artur Mas.

Algunes veus, tot i així, indiquen que l'oferta encara podria estar sobre la taula i que si Duran no es ministre a mig termini podria acabar per acceptar-la. Però bé, per això encara falta molt i Busot no vol gastar aquest cartutxo en un sol article. En continuarem parlant.

Saturday, August 26, 2006

El perquè de tot plegat: Iberia i AENA van pactar el concurs de concessió del 'handling' que va desfermar tot el caos a l'aeroport de El Prat el 28-J

Com totes i tots els busotaires sabran, un dels espectacles més dantescos que es recorden a la Catalunya contemporània va ser el viscut el passat divendres 28 de juliol a El Prat. Ni a l’aeroport de Maputo es recorden escenes com les de l’aeròdrom de Barcelona. Maputo és la capital de Moçambic.

Se n’ha parlat molt del caos, de la pèrdua de maletes, de la incapacitat del Govern espanyol i català de gestionar la crisi. Però, per què els treballadors d’Ibèria van perpetrar una vaga tan salvatge? Per què l’ens públic espanyol que gestiona els ports i aeroports (AENA) va comunicar a Iberia que perdia la concessió del servei de 'handling' de El Prat -amb les possibles conseqüències laborals que podria comportar i el mal rotllo que generaria entre sindicats- només tres dies abans de l’operació sortida d’estiu?

Estirant una mica del fil, Busot ha pogut saber de fonts més que solvents que tot plegat ha estat una cacicada de les bones de membres de la vella guàrdia del PSOE, de rèmores del Partit Socialista Obrer Espanyol dels GAL, Roldán, Filesa i Ibercorp que han retornat a llocs de poder a l’administració de l’Estat després de la victòria de Zapatero.

Resulta que en el concurs d’adjudicació del 'handling' (transport de maletes, bàsicament) hi optaven, com és natural, diverses companyies. Iberia, que fins el 2001 va ser l’aerolínia pública espanyola, va presentar una oferta moderadament competitiva. En altres paraules, que n’hi havia de millors. En fer el recompte tècnic de punts després de la presentació d’ofertes de les companyies a AENA, Iberia va quedar en vuitè lloc a Barajas perquè els concursos es fan aeroport per aeroport. Però, oh sorpresa, el Ministeri de Foment va al·legar que per qüestions més enllà de les estrictament tècniques (com la implantació de la companyia o l’experiència en la gestió de les maletes dels passatgers) Iberia es quedava amb el servei de terra, amb el handling de Barajas. Toma ya. Del vuitè lloc al primer per obra i gràcia de Magdalena Álvarez.

Però per tapar un escàndol tan colossal, per dissimular, Iberia va perdre la concessió del 'handling' de El Prat. El més sorprenent és que l’oferta d’Iberia per quedar-se amb el servei de maletes de l’aeroport de Barcelona era exactament la mateixa que va plantejar a Barajas. Per Madrid sí que va servir i per Barcelona no.

Òbviament tot plegat era una cortina de fum per tal de minimitzar la gran martingala. El pacte Iberia-Ministerio de Fomento? Iberia renunciava al 'handling' de El Prat a canvi de quedar-se amb el de Madrid i aconseguir en exclusiva la gestió de la faraònica T-4 de Barajas que va costar un bilió de les antigues pessetes. Per cert, Busot sí que té memòria històrica i recorda que aquesta obra pòstuma de José María Aznar es va aprovar en uns Pressupostos Generals de l’Estat, uns comptes als que CiU va donar suport a Madrid.

Però aquí no acaba el pilotasso: el servei del handling a El Prat va ser adjudicat a tres companyies. Una d’elles és Globalia. Aquesta és una subempresa que pertany a l’entramat Halcón Viajes (Air Europa). I, és clar, no falla: al consell d’administració de Globalia hi ha col·locats Manuel Panadero que va ser Secretari d’Estat de Transports en governs del PSOE dels GAL i Pedro Pérez que casualment també va ser Secretari d’Estat d’Hisenda amb Felipe i mentor polític de l’actual ministra de Foment Magdalena Álvarez, principal responsable de tot plegat. Vatua i revatua l’olla. Qui deia que el PSOE de Zapatero s’havia desfet de l’herència felipista?

Thursday, August 24, 2006

El català ja és la segona llengua més utilitzada en els blogs, després de l'anglès

Ja sabem que aquesta no és una notícia ben bé d'un confidencial polític, però com que els mitjans generalistes no han demostrat cap interès (amb un parell d'excepcions honroses), Busot us dóna ara una notícia positiva: un estudi independent demostra que la llengua catalana és la segona més emprada al món per aquells que gestionen un blog.

Efectivament, un estudi dut a terme per la institució Nitle ha aconseguit fer un primer cens dels blogs que hi ha al món a internet. Ara per ara, porta indexats uns 3 milions de blogs, dels quals 123.320 són en llengua catalana, només superada per l'anglès. Les llengües espanyola i francesa, amb uns 80.000 blogs cadascuna, queden força enrere.

Si cliqueu en aquest web podreu veure la llista de blogs per llengües i tafanejar per la web de la institució Nitle. Per aquells que no ho sapigueu, Nitle és un institut de recerca tecnològica i per l'educació liberal. Es una mena de consorci sense ànim de lucre que veu en els weblogs una eina de comunicació i coneixement sense fronteres ni censures.

Finalment, Busot es felicita de formar part d'aquesta enorme blogsfera catalana i, de retruc, d'aportar-hi el nostre granet de sorra.

El PSOE excarcera el terrorista Rafael Vera a mig agost per evitar que la bona gent ho sàpiga

Això del PSOE i el GAL és una relació d'aquelles que, per més que passi el temps, dura i dura com les piles Duracell. Fa pocs dies, el govern de l'Estat, que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, ha concedit el tercer grau a l'exsecretari d'Estat de Seguretat i dirigent socialista Rafael Vera. Amb el nou permís, aquest perillós delinqüent i lladre de cabals públics no haurà de tornar a dormir a la presó on estava destinat, a Segòvia, i només serà sotmès a controls esporàdics.

De fet, ja fa temps que l'exmembre del GAL gaudia d'un règim especial, que li permetia anar a dormir a casa sis nits per setmana, mentre era sotmès a un seguiment telemàtic. És a dir, que si tenim en compte que Vera va ingressar a l'hotel el febrer del 2005, entre pitos i flautes només haurà estat tancat un any i mig, a tot estirar.

Per cert, que els altres condemnats pel GAL, com l'exministre del PSOE José Barrionuevo o el general de la Guardia Civil Enrique Rodríguez Galindo, fa temps que han sortit de la presó. No fos cas que coincidissin en algun mòdul amb algun ciutadà basc, objectiu predilecte del GAL, i tornessin a les andades.

Aquesta és la justícia del PSOE, la que no deroga la Llei de Partits ni compleix la llei amb els presos bascos que ja han complert sentència, però que aprofita el mes d'agost per alliberar els membres del GAL, una organització que va matar, segrestar, torturar i robar amb total impunitat.

Visca Felipe González! (Aquesta expressió, així com la foto que posem, ho fem sense motiu i sense ànim de criminalitzar ningú, eh?)

Tuesday, August 22, 2006

Nota del CR de Busot arran de la notícia sobre la política informativa de TV3 en el conflicte entre Israel i el Líban

Davant la polèmica suscitada, els comentaris i els correus electrònics rebuts de centenars d'amics busotaires per la notícia en què informàvem de la tendenciositat de TV3 en el conflicte israelianolibanès, el Consell de Redacció (CR) de Busot vol puntulitzar el següent:

-en aquesta ocasió el nostre mitjà de comunicació no pren partit, no es posiciona oficialment per cap dels dos bàndols en conflicte. En el conflicte del Pròxim Orient, defensem el dret del poble palestí a constituir-se en Estat lliure i alhora la legítima potestat d'Israel de recórrer a la defensa pròpia quan és atacat.

-la tendenciositat de TV3 en les informacions del conflicte entre Israel i el Líban d'aquests dies ha clamat al cel. Televisió de Catalunya va prendre partit en la contesa. Res a dir. Però tenim el dret a denunciar-ho, tant com si hagués estat a l'inrevés.

-crèiem rellevant explicar als nostres lectors el cacau i el malestar a l'interior de la redacció de Sant Joan Despí per tal i com s'havien cobert informativament els sucessos del conflicte armat i les gestions de 'la nostra' per tal d'entrevistar ni més ni menys que Ehud Olmert, primer ministre israelià.

Monday, August 21, 2006

La UGT dóna suport a la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez a Mallorca

Viure per veure. Com tothom sap, el director del diari espanyol El Mundo té una piscina il·legal a la costa de Mallorca, que només ha aconseguit conservar per al seu ús particular apel·lant a la seva suposada condició d'amenaçat per ETA (una cosa que, com podeu entendre, té molt a veure amb el fet de tenir o no una piscina a primera línia de mar). El fet és que la piscina ha provocat un enfrontament a les Illes Balears, amb ecologistes i nacionalistes demanant que sigui d'ús públic, i la carcúndia caciquil i provinciana defensant l'amiguet de l'Exuperancia Rapú. Aquest mateix cap de setmana, el PP va pagar el viatge a dotzenes de militants d'arreu de l'Estat per manifestar-se a favor de la piscina, sense que se'ls convidés, això sí, a fer-hi un bany. Fins aquí, tot entra més o menys dins la lògica de l'Espanya de pandereta.

Però entre la gent que ha aparegut donant suport a Pedro J. hi ha, ni més ni menys, que la UGT. Efectivament, el secretari general del sindicat socialista a les Balears, Lorenzo Brazo (nascut a Villanueva de los Infantes, que no sabem on cau), assegura que els que demanen que la piscina sigui pública o sigui enderrocada són 'unos radicales'. En aquesta línia, el company de José María Alvarez demana que 'ni siquiera se hable' dels organitzadors de les protestes. Per reblar el clau, qualifica de 'sinvergüenza' Jaume Sastre, professor d'institut i portaveu del Lobby per la Independència.

Per cert, que el sindicalista espanyol aprofita per carregar contra la presidenta del Consell Insular de Mallorca, la regionalista Maria Antònia Munar, la qual li guanya vots al PP per la dreta. En una frase al·lucinant, diu que la Munar vol 'acabar con el modelo turístico tradicional de hotel y apartamento'. Precisament, Busot considera que aquest model ha esclavitzat l'economia de les Balears i ha provocat que perdin la personalitat que sempre han tingut.

Visca la UGT!

Friday, August 18, 2006

Els catalans del ministeri d'Indústria marxen a la francesa

La dimissió imminent de José Montilla del seu càrrec de ministre d'Indústria ha desfermat una fugida a la francesa dels càrrecs de confiança que el PSC va desplegar al ministeri. La incertesa sobre qui serà el nou titular i la campanya electoral a Catalunya ha motivat que alguns membres del gabinet del ministre ja s'hagin buscat una bona col·locació per evitar que qualsevol incident els agafi amb els pixats al ventre.

És el cas de Toni Bolaño, home de confiança i cap de premsa personal del candidat socialista. És un personatge molt conegut pels periodistes catalans per la seva gran influència en algunes redaccions de diaris socialistes. Anteriorment va ser cap de premsa de José Borrell quan era candidat del PSOE abans que l'apunyalessin els seus companys, la qual cosa demostra la seva alta capacitat per a la supervivència política. Des de fa setmanes ja no se'l veu per Madrid perquè prepara nit i dia la campanya presidencial del seu cap, a veure si aquesta vegada hi ha més sort. Això sí, es veu que encara cobra de cap de premsa del ministeri d'Indústria.

Una altra que ja ha tocat el dos és Gina Pol, fins ara la número dos de l'oficina de premsa del ministre i actualment cap de premsa de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras. Podria començar per esmenar el currículum de la seva cap, perquè tal com es pot llegir en la notícia precedent, inclou una mentida de nivell.

El canvi de titular a Indústria sens dubte crearà un clima més agradable, ja que ens diuen que els funcionaris espanyols del ministeri n'estaven fins al capdamunt del Montilla i la seva troupe. Com que els dilluns hi havia executiva del PSC, el primer secretari del partit no es desplaçava a la feina fins dimarts o, a tot estirar, dilluns a mitja tarda. I els divendres, just després del consell de ministres, tot era córrer a l'aeroport per tocar el dos cap a Barcelona a fer campanya i controlar el partit. O sigui que treballar, allò que es diu treballar, com a molt tres dies per setmana.

Thursday, August 17, 2006

La consellera Figueras menteix en el seu currículum: diu que és diplomada i és trola

N'hi ha que per aparentar un bon currículum són capaços de dir mentides de l'alçada d'un campanar. És el cas de la consellera de Benestar i Família, la socialista Carme Figueras. En el seu currículum oficial diu que és 'diplomada en Ciències Físiques'. A primera lectura, vam sospitar de seguida perquè les Ciències Físiques no són una diplomatura, sinó que són una llicenciatura sencera. Però en qualsevol cas, com que Busot és sinònim de rigor, vam investigar una mica, no fos cas que fos un error tipogràfic i ens fiquéssim de peus a la galleda. Però no, la veritat encara és més patètica.

Resulta que la consellera té una germana, Francesca Figueras, que sí que és llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB). Seguint l'exemple de sa germana, la Carme Figueras va estudiar Físiques un temps a la UB. Segons alguna font, no va superar els dos anys. I seguint el conte de la lletera, si una llicenciatura són quatre o cinc anys, la Carme va pensar que dos anys són una diplomatura. I sense tallar-se un pèl va escriure al seu currículum 'diplomada en Ciències Físiques'.

Però, ai Carme, Busot ho veu tot i tot ho escriu. Pots fer dues coses: acabar la carrera o corregir el teu currículum.

TV3 a Euskadi: algunes veritats com punys

Arrel de l'èxit inesperat de la notícia relativa al tractament informatiu que TV3 dóna del conflicte de l'Orient Mitjà, que ha motivat molts comentaris dels nostres lectors, hem decidit avançar una mica la informació que prometíem relativa al tractament del conflicte basc a 'la nostra'. Explicarem en concret qui fa la informació de TV3 a Euskadi, qui és Montserrat Vila i, sobretot, qui és Ricardo Abeijón.

Ricardo Abeijón és el delegat de TV3 a Euskadi des de fa més de 20 anys. Molts de vosaltres us preguntareu com és que no l'heu vist mai. Bé, la resposta és senzilla: el delegat de TV3 a Euskadi ni és català ni sap parlar català, o com a mínim no en sap prou com per aparèixer per la tele explicant què passa. Per això ha d'aparèixer sempre la seva dona, la periodista Montserrat Vila, natural de la comarca de la Selva. És ella qui dóna la cara mentre ningú sap ben bé què fa l'Abeijón (que cobra una pasta gansa, per cert, en qualitat de delegat).

Tots dos comparteixen amb un pobre càmera basc (que no els pot ni veure) la delegació de TV3 a l'Alameda de Rekalde, al centre de Bilbao, precisament al mateix edifici on té la seu principal del PSE-PSOE. I aquesta proximitat amb els socialistes no es limita a l'edifici, sinó que ambdós periodistes simpatitzen amb el PSOE, un fet que es nota moltíssim a les cròniques de la Montserrat Vila. De passada, simpatitzen també amb Basta Ya i altres plataformes espanyolistes radicals.

El fet és que a TV3 fa uns anys (pocs) van intentar posar fi a una situació que no era satisfactòria: una delegació molt cara per unes cròniques de baix nivell. Però quan van intentar que la parella vingués a treballar a la redacció de Catalunya per renovar la delegació basca es va muntar un xou. El comitè professional, amb el Carles Francino al capdavant, va muntar una revolta contra el llavors cap d'informatius Ramon Rovira, que va fer marxa enrere i va acceptar que el tàndem Abeijón-Vila continués al lloc. Això sí, va aconseguir el compromís de l'Abeijón d'aprendre català correctament per poder fer cròniques i rendibilitzar més la delegació, perquè els delegats de TV3 sempre fan cròniques.

D'això fa uns tres anys o així. Algú ha vist l'Abeijón fent cròniques? No. Per cert, que a banda de no saber català, cap dels dos tampoc no sap euskera, i ja fa una pila d'anys que treballen allà. Per aquesta raó, cada vegada que hi ha alguna notícia important a Euskadi, TV3 hi envia gent de Barcelona, la qual cosa és una humiliació amb majúscules per al delegat i la corresponsal.

Wednesday, August 16, 2006

El viatge de Pasqual Maragall al Senegal provoca nervis i ansietat a Palau

El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, és un crac. Com es diria en espanyol, 'genio y figura hasta la sepultura'. I això és precisament allò que farà, perquè a finals de setembre té previst fer un viatge oficial al Senegal, amb escala prèvia a les Canàries per conèixer de primera mà el drama de la immigració. En principi no hi hauria d'haver cap problema, si no fos pel fet que el periple li ha estat organitzat per la secretària de Relacions Internacionals, Margarita Obiols, un personatge que es caracteritza per ficar el pobre president en tota mena de viatges fatals, des d'Israel als Estats Units.

I tothom sap que aquests viatges han acabat malament per al president. Si a Jerusalem va muntar un xou infantil amb la corona d'espines perseguint la gent o per un conflicte de banderes en un acte oficial, als Estats Units es va negar a parlar amb els mitjans de comunicació, la qual cosa va ser comentada àmpliament a les redaccions dels diaris de Barcelona. Per aquesta raó, els dirigents socialistes més intel·ligents (Quim Nadal o Antoni Castells) ja s'estan posant nerviosos pel nou viatge presidencial, perquè el PSC necessita de tot excepte una nova polèmica o un incident diplomàtic al Senegal a un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya.

De moment ja sabem que a les Canàries hi ha una certa sorpresa per al visita del president català, perquè ell no és ningú per inspeccionar les mesures policials i humanitàries relatives a l'arribada d'immigrants il·legals. Especialment si tenim en compte que el govern espanyol agafa els 'sense papers' i els envia a Barcelona per via aèria per descongestionar els centres d'acollida insulars. I al Senegal no sabem què pensen perquè encara no saben què hi va a fer, però Busot no deixarà el tema perquè la nova aventura de Maragall promet.

Malestar a la redacció de TV3 per les informacions tendencioses del conflicte libanès

Que TV3 és una casa sense control on tothom fa allò que li sembla és una evidència cada dia més clara. Un cas ben evident el tenim aquests dies, en relació a les informacions que la televisió pública catalana ofereix del conflicte militar entre l'Estat d'Israel i les milícies fonamentalistes de Hezbollah. Ens referim concretament al fet que la secció d'internacional de la redacció d'informatius ha pres part en el conflicte i va de la mà del líder xiïta Hassan Nasrallah i, de passada, de tot aquell element que vagi en contra d'Israel, ja sigui Hamàs, Síria o l'Iran. I els vaixells insígnia d'aquesta manipulació informativa la trobem en els enviats especials Joan Roura i Nicolás Valle, que es dediquen a editorialitzar més que no a informar.

Bé, el fet és que la direcció de TV3 ha rebut moltes queixes, algunes de les quals provinents del mateix Govern de la Generalitat i d'altres de diverses forces polítiques i socials del país. El cap d'informatius, Jaume Masdéu, s'ha compromès a fer alguna cosa, però de moment només ha demostrat la seva impotència davant la redacció. I tres quarts del mateix en relació al director de la casa, Francesc Escribano, el qual admet en privat alguna cosa més que simpatia per al causa palestina.

Per intentar oferir una imatge d'imparcialitat i posar fi a les crítiques, la direcció de TV3 ha donat llum verda a la periodista estrella de la casa, Mònica Terribas, per tal que aconsegueixi una entrevista bomba que doni un tomb a la tendenciosa imatge que ofereix la redacció. En aquest sentit, i com que la Mònica no fa mai vacances, la presentadora de La nit al dia ja s'hauria posat en contacte amb l'administració israeliana via Madrid per demanar una entrevista en directe i des de Jerusalem amb, ni més ni menys, el primer ministre Ehud Olmert. Malgrat la bona voluntat de la Terribas, que manté una posició més o menys neutral en el conflicte palestí però amb una creixent distància envers els pregoners oficials de la causa palestina, l'entrevista ha estat amablement rebutjada.

Altres periodistes de TV3 també han demanat una visió més objectiva del conflicte, però aquestes peticions s'han estavellat contra el mur xiïta de la secció d'internacional de TV3. En fi, com dirien ells mateixos, Al·lah és gran!

Parlant d'objectivitat, un dia parlarem de les cròniques de la corresponsal de TV3 a Euskadi, Montserrat Vila, i de les seves estretes relacions amb el PSOE i Basta Ya. Paraula de Busot.

Friday, August 11, 2006

Parcs i Jardins: Imma Mayol suspèn un 72 per cent d'aspirants per no saber escombrar

Si fa només uns dies explicàvem en aquesta notícia que la molt progressista Imma Mayol ha estat condemnada per vulnerar el dret de vaga a Parcs i Jardins de Barcelona, ara us posem al dia d'un altre fet que ha passat en el mateix Institut Municipal que presideix aquesta dirigent d'ICV. El fet fa referència a les proves de l'oferta pública d'ocupació d'enguany i sembla que la cosa va anar de la següent manera. Llegiu, que aquesta és molt bona.

Resulta que la direcció de Parcs i Jardins va incloure una prova d'escombrar dins el cicle d'exàmens. Sí, heu llegit bé, una prova per demostrar que els aspirants saben escombrar. Doncs malgrat que qui més qui menys sap escombrar, un 72 per cent dels aspirants no van superar aquesta prova. D'aquests, un total de 81 aspirants no van arribar al 2 en la nota d'aquesta prova!

En total van sortir a oposició 30 places, i les proves pràctiques es van fer el passat dia 30 de juliol. Les proves consistien en cavar, fer servir la pala i escombrar. El dia 4 d'agost van publicar-se els resultats, que van ser demolidors: un 79’24 per cent dels aspirants no van superar els exàmens pràctics. Es dóna el cas que els que van presentar-se a les proves pràctiques havien passat prèviament un test psicotècnic i una prova teòrica. També es dóna el cas que molts aspirants ja treballen des de fa anys a Parcs i Jardins, i només volien guanyar la plaça definitivament.

Davant d'aquest fet curiós, Busot deixa caure una hipòtesi i una paraula tabú: buidatge de Parcs i Jardins i subcontractació posterior? Imma Mayol, d'esquerres de debò!

Wednesday, August 9, 2006

Perilla l'esperat partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Euskadi

Fa uns dies, el portal català de referència Racó Català va anunciar en primícia que les seleccions catalana i basca de futbol tenien decidit jugar un partit el dia 7 d'octubre. Aquest partit, llargament esperat per les aficions de les dues seleccions nacionals, ha estat endarrerit mil vegades per les pressions del govern espanyol, perquè no són rucs i saben que un esdeveniment d'aquesta mena convertiria l'estadi on es celebrés en una orgia separatista. Ara, però, sembla que la cosa va de debò, tot i que hi ha alguns obstacles que Busot us explica tot seguit.

En primer lloc, tothom amb dos dits de front sap que el partit està previst a menys d'un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya. Evidentment, qui menys rèdit podria treure'n és el PSC, raó per la qual els caps pensants del carrer Nicaragua ja estan treballant per avortar el tema. L'encarregat de fer la feina bruta és, com sempre, en Quim Nadal, qui estaria pressionant el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Jordi Roche, per tal que el partit no es jugui. Recordem que Nadal i Roche es coneixen de quan aquest presidia el CF Girona alhora que Nadal era alcalde de la ciutat.

El segon obstacle arriba, com era previsible, de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Resulta que el mateix dia, dissabte 7, juga l'invencible selección espanyola, de manera que els dos partits es jugarien a la mateixa hora. Alguns 'cervellets' monclovites han entès que això no pot ser, perquè es fan la pregunta del milió: i si a Catalunya té més audiència el partit de la selecció catalana que el de la selecció espanyola? De manera que el president de la RFEF, Ángel Villar, està pressionant la federació basca per tal d'endarrerir el partit com a mínim un dia, fins diumenge dia 8. Cal alcarir que la federació basca és favorable a Villar, just el contrari que la federació catalana. Si finalment s'endarrerís un dia, no es podria fer la festa per les seleccions, que l'any passat va aplegar milers de joves en un concert.

Finalment, ens trobem que el Barça està en ple procés electoral. Tot i que és evident que guanyarà Joan Laporta, el compromís de l'equip de cedir el Camp Nou per aquest partit queda per ara condicionat a la seva victòria, lògicament.

De moment tot queda pendent que la federació basca confirmi que el partit es jugarà, perquè formalment la FCF i la Plataforma Proseleccions ja han dit que sí. Esperem que entre uns i els altres aguantin la pressió.

Busot arriba al quart de milió de visites en menys de sis mesos

Quan tot just arribem al mig any de vida, aquest confidencial va superar ahir les 250.000 visites. Busot va néixer el dia 6 de febrer d'enguany, en plena negociació de l'Estatut a Madrid. Des de llavors, ha informat de la vida política de la nostra nació, fent especial atenció a la liquidació de l'Estatut del Parlament de Catalunya i a les interioritats dels partits polítics i del Govern. També s'han explicat moltes 'perles' relacionades amb els mitjans de comunicació del país i de les seves 'estrelletes'.

Busot s'ha consolidat en sis mesos com a confidencial polític líder dels Països Catalans, molt per davant dels nostres soferts competidors que intenten sobreviure de manera virutal a la xarxa. Lamentablement, alguns competidors no han resistit la pugna i han tirat la tovallola. És el cas del confidencial electrònic regionalista Tumbuctú, tal com vam informar en aquesta notícia de fa pocs dies. Esperem que la resta no segueixin el seu exemple, perquè ens agrada tenir competidors i/o imitadors.

Finalment, l'equip de redacció de Busot vol agrair la confiança dels seus lectors i els vol animar a continuar informant-se a través del confidencial.

Monday, August 7, 2006

La claveguera socialista: com van col·locar el nebot de Narcís Serra al Museu Picasso

Ja fa uns dies que es va fer públic el nomenament de Josep Serra, nebot de Narcís Serra, com a nou director del Museu Picasso de Barcelona. Ara, però, us presentem en exclusiva els mecanismes interns que van fer possible aquesta designació i que, a parer nostre, fan una mica de pudor. Vosaltres mateixos podreu jutjar.

Com sabreu, en Narcís Serra és president del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i de Caixa Catalunya. Són els típics càrrecs que el PSC reserva per a les jubilacions daurades de les seves patums. Doncs bé, resulta que el bon Narcís Serra es volia desempallegar del fins fa poc director del museu, l'eficient Eduard Carbonell. Amb aquest objectiu, van fer un concurs públic i només van trobar la Teresa Ocaña, que ocupava el càrrec de directora del Museu Picasso, depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Per cert, que aquesta dona és coneguda amb el malnom d'Abeja Maya des que Pasqual Maragall decidís anomenar-la així de manera informal. Busot ha pogut saber que la Ocaña va demanar la trasllat des d'un museu prestigiós com el Picasso a un de menor projecció com el MNAC perquè passa a cobrar el doble (d'uns 50.000 euros bruts per any a uns 110.000 aproximadament) i perquè la seva relació personal amb la regidoria de Cultura estava sota mínims.

Però la jugada de Narcís Serra no acabava aquí. Com que va quedar vacant la plaça de director del Museu Picasso, es va convocar un altre concurs. Com que es paga poc (ens diuen els experts que 50.000 euros bruts és poc per un museu que vulgui tenir prestigi) i qualsevol concurs fet pel PSC és vist amb recel pels professionals independents, cap persona de prestigi internacional no s'hi va presentar. Total, que el tribunal (dins del qual hi havia la Teresa Ocaña, per cert) decideix que l'aspirant amb més mèrits era, oh sorpresa!, un tal José Serra Villalba, Pepe per als amics i nebot de Narcís Serra.

Tot i que les bases del concurs especificaven que es buscava un professional que estigués en 'possessió de coneixements a nivell d'especialista en Història de l'Art' i que acredités 'experiència en nivells de responsabilitat en l'àmbit museístic o similar', el cert és que el Pepe Serra no compleix ni una ni altra condició. Ens diuen que el currículum que es dóna a la premsa està maquillat i inflat: diu que ha estat coordinador d'exposicions del MACBA i subdirector de la Fundació 'la Caixa' i que fins ara era subdirector de Museus de la Generalitat de Catalunya. Tot això ja ha quedat desmentit en articles recents a la premsa barcelonina, començant per La Vanguardia que ja ha deixat clar que tot això és una comèdia.

En realitat, el nebot Serra va ser becari quan estudiava la carrera al Museu Picasso, després va col·laborar al departament d'exposicions del MACBA i va treballar a la Pedrera de Caixa Catalunya d'ajudant de direcció. Més tard, la seva amiga progressista Gemma Sendra el va col·locar en un càrrec al Programa de Disseny de les Polítiques de Gestió d’Infrastructures Culturals (qui sàpiga de què va això que aixequi el dit). Finalment, intenta optar a la sotsdirecció de Patrimoni Cultural de la Generalitat però no aconsegueix la plaça perquè el concurs queda desert. Per tant, és mentida que hagi estat mai subdirector de res al Govern de tots.

Finalment, un apunt més: fins fa pocs dies, encara no havia sortit al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el cessament de José Serra i l'Ajuntament de Barcelona va dir que prendria possessió al Museu Picasso a mitjans de setembre. Si això és cert, per què s'estan enviant ja cartes oficials d'aquest museu signades per ell en qualitat de director? O és que cobra dels dos llocs? Ui ui ui... Tot això mereix una pregunta parlamentària o al consistori barceloní, com a mínim!

El conseller Baltasar edita desenes de milers de fulletons amb el lema 'Generalidad de Cataluña'

Que la gent del PSUC té una escassa sensibilitat nacional és una cosa sabuda per tothom. També és sabut per tothom que prefereixen servir causes alienes (com ara la soviètica) abans que la causa catalana. Entre d'altres coses, per això van matar el líder comunista català Andreu Nin, per ordres directes del camarada Stalin. Ara bé, allò que Busot no es podia ni imaginar és que la desnacionalització del Govern català superaria, en algun cas, la dels governs valencià o balear. I això precisament ha passat i passa al departament de Medi Ambient i Habitatge del conseller progressista Francesc Baltasar.

Resulta que un confident de Busot ha descobert, per atzar, que aquest departament edita alegrement milers de fulletons i tríptics sobre moltes coses ben diverses, com ara els Parcs Naturals, la pesca, la política d'habitatge o la contaminació acústica. Ara bé, resulta que els fulletons que són en castellà (la qual cosa Busot no critica), el nom del Govern també es castellanitza: Generalidad de Cataluña.

Increïble però cert: quan el Govern de les Illes Balears mai no escriu 'Gobierno de las Islas Baleares' i la Xunta de Galicia mai escriurà 'Junta de Galicia', quan fins i tot La Vanguardia ja no escriu 'Cataluña' i és pràcticament impossible trobar escrit 'Generalidad Valenciana', ara ve el conseller Baltasar i ens tradueix el nom.

Fonts terminològiques de la Generalitat consultades de manera discreta per Busot asseguren que els noms dels governs, especialment els noms institucionals històrics (lehendakari en el cas basc, taoiseach en el cas irlandès) no es tradueixen mai. I això s'aprèn viatjant.

Sembla ser que alguns correctors i lingüistes del Govern fa temps que es queixaven de fets com el que avui denuncia amb fermesa aquest confidencial. A tots ells i elles els dediquem aquest article.

Sunday, August 6, 2006

Rangel va intentar dimitir per l'escàndol de l'aeroport però Montilla el va frenar en sec

El serial del cacau de l'aeroport de El Prat encara no ha arribat al seu final. Segons ha pogut saber aquest confidencial, el delegat del govern espanyol a Catalunya i màxim responsable polític del desastre de l'aeroport, Joan Rangel, va arribar a proposar la seva dimissió, però l'encara ministre d'Indústria i candidat a la presidència de la Generalitat, José Montilla, el va aturar i li va ordenar que segueixi al càrrec peti qui peti. Les coses van anar, segons ens expliquen fonts molt fiables, de la següent manera.

El dia 28 de juliol, com tothom sap, es va muntar un sidral impressionant a l'aeroport de El Prat per culpa d'una vaga salvatge dels treballadors de terra de la companyia Iberia. Aquell mateix dia, i mentre els vaguistes ocupaven les pistes i els passatgers bloquejats convertien l'aeroport en un camp de refugiats, Joan Rangel va ser víctima del pànic i no va saber reaccionar. Amb la cúpula política de l'Estat de vacances i el PSC en estat de xoc, el delegat del govern espanyol va decidir fer cas dels consells de la Guàrdia Civil, que avisaven que una possible intervenció podria degenerar en una situació de risc perquè els vaguistes podrien radicalitzar-se i cremar els dipòsits de querosè. No contents amb permetre el vandalisme dels treballadors, la Benemèrita va carregar contra els passatgers, arribant a detenir-ne nou.

Rangel, superat per al situació i reunit amb el seu gabinet de crisi a la delegació, no va trobar durant tot el divendres qui assumís cap decisió política, ja fos de càrrega contra els treballadors o viceversa. Fins i tot va tenir problemes per parlar personalment amb la ministra de Foment, Magdalena Alvarez, a qui agraden ben poc els escàndols i els problemes. El delegat del govern central també va trucar en diverses ocasions el portaveu del Govern català, Quim Nadal, però aquest li va recordar que la competència és de Madrid i que el marronasso se l'hauria de menjar ell tot sol.

Després de diversos dies de polèmica, i amb els diaris La Vanguardia i Avui en plena campanya demanant el seu cap, Rangel no va poder aguantar més la pressió i va informar José Montilla que presentaria la dimissió de manera immediata. Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, és evident que la responsabilitat és seva, atès que la competència exclusiva sobre El Prat és de l'Estat espanyol. A més, Rangel calculava que la seva dimissió 'salvaria la cara' a Montilla, perquè des del mateix dia de la crisi l'oposició està demanat alguna dimissió o cessament i té el PSC i el seu candidat en el punt de mira.

Però, ai las!, Montilla és un home amb merescuda reputació de fred i calculador, de manera que va tallar en sec la maniobra i va instar-lo a mantenir-se ferm en el càrrec peti qui peti. Segons ens explica un amic socialista de Busot, el candidat del PSC creu que qualsevol dimissió podria oferir una imatge de debilitat que seria explotada per l'oposició fins el dia de les eleccions. Així doncs, talment com ja va passar amb l'esfondrament del Carmel i ara amb els incendis desbocats, la consigna de Alfonso Guerra continua essent vàlida: 'el que se mueva no sale en la foto'.

Total, que aquí no dimiteix ningú i segurament Rangel serà ministre d'Indústria a partir de principis de setembre. Serà un premi pel tràngol que ha passat i per tal que l'aparell del carrer Nicaragua pugui continuar tenint un ministeri per politiquejar.

Wednesday, August 2, 2006

Saura era a la sala d'autoritats de El Prat en bermudes i es va canviar per sortir a TV3 a fer-se l'indignat per la vaga d'Iberia

El Conseller de Relacions institucionals i líder de l'eco dels socialistes, Joan Saura, va aparèixer divendres per TV3 al Telenotícies vespre fent-se el damnificat pel caos generat a l'aeroport de El Prat per la vaga de treballadors de la companyia espanyola Iberia. Saura, acompanyat de la Mayol, es disposava a viatjar a les Canàries per gaudir de dotze dies de vacances en un luxós complex hoteler de l'illa de Lanzarote.



Però Saura, el rei en declaracions de bon rotllo i conciliadores (de gestió no opina mai perquè no gestiona res i el que sí que gestiona ja veim com acaba, veure notícia) no estava a la terminal B barrejat amb el poble treballador, tal i com va voler fer veure per la televisió pública catalana. Es trobava amb l'Imma a la sala d'autoritats, en bermudes, disposat a sortir cap a l'arxipèlag. La seva cap de premsa, Anna Oliva, va avisar-lo de la situació de caos que s'estava produint ja que a la sala d'autoritats coneixien els fets però, aliens a la realitat dels mortals, no imaginaven la magnitud de la tragèdia. Oliva va advertir Saura que podien aprofitar l'ocasió i avisar TV3 que Saura estava atrapat a l'aeroport i fer veure que era una víctima més de la vaga salvatge fet que l'humanitzava.

L'equip de TV3 va ser avisat i Saura va perpetrar la farsa: va treure's les bermudes i es va posar uns pantalons i un jersei d'esport però més arreglat que la samarreta que portava inicialment. Així, va sortir de la sala VIP i barrejat amb el poble va fer les declaracions que 'la nostra' emetia al TN vespre. Finalment, va decidir marxar cap a Lanzarote al dia següent. Va preferir anar a busejar que quedar-se a Catalunya i estar present avui dimecres al Parlament a donar la cara en la Diputació permanent que s'hi ha celebrat per abordar, precisament, el caos viscut a El Prat. Un conseller compromès amb el país i la seva gent. Compromès de debò.

La JNC canvia d’alberg per fer la seva escola d’estiu després d’haver deixat un ‘pufo’ de vuit milions de pessetes en l'anterior

L’escola d’estiu de la JNC ha deixat nombrosos episodis i converses que mereixen ser conegudes per tots els busotaires. Des de conspiracions per càrrecs si tornen a tocar cuixa després de les eleccions de l'1 de novembre fins a la indignació perquè algú s’hagués ‘anat de la boca’ explicant que pensaven fer una campanya de pintades amb el lema ‘votar ERC és votar Montilla’ passant per les preceptives rajades contra Unió de Joves, la branca juvenil d’Unió Democràtica. Des de l’equip de redacció de Busot hem cregut convenient dossificar les entregues perquè si no convertiríem el confidencial en un monogràfic. I no és plan de saturar els lectors en ple mes d'agost.



La primera sorpresa de la XXIV escola d’estiu Ramon Trias Fargas va ser el canvi d’emplaçament. Durant anys, els boy scouts de Convergència havien fet les colònies estiuenques a Planoles, al Ripollès, molt a prop d’on és originària l’exprimera dama Marta Ferrusola. L’alberg ‘Pere Figuera’ de Planoles pertany a la Xarxa d’Albergs de Joventut, de la Secretaria general de Joventut de la Generalitat. És clar, fins que CiU no va ser fora del govern, la JNC va fer i desfer el que li va venir en gana al minidepartament que la Generalitat destina al jovent.

L’any 2004 amb l'encara recent arribada dels components del govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat, no van tenir temps material per repassar els comptes de la Secretaria de Joventut i, aquell estiu, la Joventut Nacionalista de Catalunya encara va fer l’escola d’estiu a Planoles. Va ser a partir de llavors quan van saltar les alarmes a Joventut en veure que els cadells de Pujol i Mas feien servir l’alberg durant un cap de setmana per la cara. És a dir, gratis. Tot i això, l’organització cobrava als militants per assistir a la trobada entre 80 i 100 euros si s’hi estaven els tres dies. Vaja, negoci rodó.

Des de l’estiu de 2005, la Secretaria general de Joventut ha vingut reclamant a la JNC que abonés el que devia -almenys des de l’any 2004- i aquests s’hi van negar. Els talps de Busot a Joventut expliquen que el ‘pufo’ de la JNC per haver utilitzat per la patilla l’alberg de Planoles podria ascendir a uns vuit milions de les antigues pessetes. Quasi res.



Per això, enguany, els joves de CDC han canviat d’emplaçament i s’han refugiat a la cada de colònies La Carral, a Riner, al Solsonès. El municipi, de 270 habitants, està governat -casualitats de la vida- per majoria absoluta per CiU. L’alcalde, Lluís Civit, és un dels mandamás de la zona i té un notable poder d’influència ja que està col·locat en diversos organismes del Solsonès com el mateix Consell Comarcal.

Per cert que l’escola d’estiu de la JNC va tenir com a punt àlgid el concert de divendres vespre a Solsona amb el grup The Companys, famós per haver compost les cançons de la mítica sèrie ‘lo Cartanyà’ de TV3. El grup The Companys té un caxé aproximat d'un milió de pessetes per actuació. A més, van fer una cançó amb lletra exclusiva per a l'ocasió. Podeu escoltar-la accedint al web de la JNC. Qui va pagar la festa a la JNC? Continuarà.

Pedro J llegeix Busot

El servei de localització de visites de Busot va donar-nos ahir una simpàtica sorpresa. Ni més ni menys que 12 entrades al llarg del dia procedien de la IP (número identificatiu de cada connexió d'usuari a Internet) del diari El Mundo i més concretament de la seva seu central del carrer Pradillo de Madrid.



La majoria de les visites van utilitzar l'eina de traducció al castellà que té Busot al marge dret de la pantalla. La darrera de les visites es va registrar a les 20:08 hores -veure captura de pantalla- i indica l'interès dels quasimodos de Pedro J pel nostre confidencial.

Degut al grau d'estreta col·laboració que han establert les darreres setmanes l'alcalde de Blanes -PSC-PSOE i ex d'Unió Democràtica- i el director de El Mundo potser va ser el mateix Marigó qui va donar l'avís a Pedro José Ramírez i els seus en veure que Busot i Sa Palomera destapaven l'operació 'calumnia duradora'. Doncs contra la calúmnia el millor és aplicar una recepta que deia el fundador de l'Opus Dei, San José María Escrivà, un dels personatges a qui ben segur que un bon grapat de lectors de El Mundo reten devoció. Deia Escrivà que 'la veritat us farà lliures'. Doncs això, a Busot seguirem explicant la veritat del cas Blanes i, per tant, destapant les mentides de Marigó i Pedro J. Ja ho dèiem fa una setmana, Busot no està en treva.