La claveguera socialista: com van col·locar el nebot de Narcís Serra al Museu Picasso

Ja fa uns dies que es va fer públic el nomenament de Josep Serra, nebot de Narcís Serra, com a nou director del Museu Picasso de Barcelona. Ara, però, us presentem en exclusiva els mecanismes interns que van fer possible aquesta designació i que, a parer nostre, fan una mica de pudor. Vosaltres mateixos podreu jutjar.

Com sabreu, en Narcís Serra és president del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i de Caixa Catalunya. Són els típics càrrecs que el PSC reserva per a les jubilacions daurades de les seves patums. Doncs bé, resulta que el bon Narcís Serra es volia desempallegar del fins fa poc director del museu, l'eficient Eduard Carbonell. Amb aquest objectiu, van fer un concurs públic i només van trobar la Teresa Ocaña, que ocupava el càrrec de directora del Museu Picasso, depenent de l'Ajuntament de Barcelona. Per cert, que aquesta dona és coneguda amb el malnom d'Abeja Maya des que Pasqual Maragall decidís anomenar-la així de manera informal. Busot ha pogut saber que la Ocaña va demanar la trasllat des d'un museu prestigiós com el Picasso a un de menor projecció com el MNAC perquè passa a cobrar el doble (d'uns 50.000 euros bruts per any a uns 110.000 aproximadament) i perquè la seva relació personal amb la regidoria de Cultura estava sota mínims.

Però la jugada de Narcís Serra no acabava aquí. Com que va quedar vacant la plaça de director del Museu Picasso, es va convocar un altre concurs. Com que es paga poc (ens diuen els experts que 50.000 euros bruts és poc per un museu que vulgui tenir prestigi) i qualsevol concurs fet pel PSC és vist amb recel pels professionals independents, cap persona de prestigi internacional no s'hi va presentar. Total, que el tribunal (dins del qual hi havia la Teresa Ocaña, per cert) decideix que l'aspirant amb més mèrits era, oh sorpresa!, un tal José Serra Villalba, Pepe per als amics i nebot de Narcís Serra.

Tot i que les bases del concurs especificaven que es buscava un professional que estigués en 'possessió de coneixements a nivell d'especialista en Història de l'Art' i que acredités 'experiència en nivells de responsabilitat en l'àmbit museístic o similar', el cert és que el Pepe Serra no compleix ni una ni altra condició. Ens diuen que el currículum que es dóna a la premsa està maquillat i inflat: diu que ha estat coordinador d'exposicions del MACBA i subdirector de la Fundació 'la Caixa' i que fins ara era subdirector de Museus de la Generalitat de Catalunya. Tot això ja ha quedat desmentit en articles recents a la premsa barcelonina, començant per La Vanguardia que ja ha deixat clar que tot això és una comèdia.

En realitat, el nebot Serra va ser becari quan estudiava la carrera al Museu Picasso, després va col·laborar al departament d'exposicions del MACBA i va treballar a la Pedrera de Caixa Catalunya d'ajudant de direcció. Més tard, la seva amiga progressista Gemma Sendra el va col·locar en un càrrec al Programa de Disseny de les Polítiques de Gestió d’Infrastructures Culturals (qui sàpiga de què va això que aixequi el dit). Finalment, intenta optar a la sotsdirecció de Patrimoni Cultural de la Generalitat però no aconsegueix la plaça perquè el concurs queda desert. Per tant, és mentida que hagi estat mai subdirector de res al Govern de tots.

Finalment, un apunt més: fins fa pocs dies, encara no havia sortit al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el cessament de José Serra i l'Ajuntament de Barcelona va dir que prendria possessió al Museu Picasso a mitjans de setembre. Si això és cert, per què s'estan enviant ja cartes oficials d'aquest museu signades per ell en qualitat de director? O és que cobra dels dos llocs? Ui ui ui... Tot això mereix una pregunta parlamentària o al consistori barceloní, com a mínim!