La dimissió imminent de José Montilla del seu càrrec de ministre d'Indústria ha desfermat una fugida a la francesa dels càrrecs de confiança que el PSC va desplegar al ministeri. La incertesa sobre qui serà el nou titular i la campanya electoral a Catalunya ha motivat que alguns membres del gabinet del ministre ja s'hagin buscat una bona col·locació per evitar que qualsevol incident els agafi amb els pixats al ventre.És el cas de Toni Bolaño, home de confiança i cap de premsa personal del candidat socialista. És un personatge molt conegut pels periodistes catalans per la seva gran influència en algunes redaccions de diaris socialistes. Anteriorment va ser cap de premsa de José Borrell quan era candidat del PSOE abans que l'apunyalessin els seus companys, la qual cosa demostra la seva alta capacitat per a la supervivència política. Des de fa setmanes ja no se'l veu per Madrid perquè prepara nit i dia la campanya presidencial del seu cap, a veure si aquesta vegada hi ha més sort. Això sí, es veu que encara cobra de cap de premsa del ministeri d'Indústria.
Una altra que ja ha tocat el dos és Gina Pol, fins ara la número dos de l'oficina de premsa del ministre i actualment cap de premsa de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras. Podria començar per esmenar el currículum de la seva cap, perquè tal com es pot llegir en la notícia precedent, inclou una mentida de nivell.
El canvi de titular a Indústria sens dubte crearà un clima més agradable, ja que ens diuen que els funcionaris espanyols del ministeri n'estaven fins al capdamunt del Montilla i la seva troupe. Com que els dilluns hi havia executiva del PSC, el primer secretari del partit no es desplaçava a la feina fins dimarts o, a tot estirar, dilluns a mitja tarda. I els divendres, just després del consell de ministres, tot era córrer a l'aeroport per tocar el dos cap a Barcelona a fer campanya i controlar el partit. O sigui que treballar, allò que es diu treballar, com a molt tres dies per setmana.
No comments:
Post a Comment