Montilla es vanta d'haver transformat Cornellà però va preferir viure a Sant Joan Despí

Molts busotaires recordaran la polèmica relativa al fet que Pilar Rahola volia ser alcaldessa de Barcelona però era natural de Badalona, ciutat on encara viu en una casa plena de gats. La polèmica va durar uns quants dies, i alguns prohoms de la premsa socialista van dir que això era un fet molt greu i un insult a la ciutadania de la capital del país. Potser tenien raó, perquè un bon alcalde, per ser-ho, hauria de viure a la ciutat on governa per conèixer així de primera mà els seus problemes i mancances.

Doncs bé, Busot us explica ara un fet que, tot i ser anecdòtic, diu molt del personatge. Ens referim a l'encara ministre d'Indústria i candidat a la presidència de la Generalitat del Principat, José Montilla. Tot i que el PSC clama als quatre vents que ha estat un gran alcalde de Cornellà i que ha transformat la ciutat en una mena de paradís terrenal, la veritat com un puny és que Montilla no hi ha viscut mai. De fet, viu a localitat de Sant Joan Despí, situada uns quants metres més enllà però unes quantes dotzenes de punts més amunt en les estadístiques de benestar i nivell de vida.

Per cert, que un dia explicarem on viu Celestino Corbacho, casualment a la mateixa localitat on juga al golf cada dia un altre important alcalde socialista de l'àrea metropolitana, que per cert tampoc no viu a la ciutat de la qual és batlle. Quin gran partit, el PSC, ben arrelat al seu entorn...

Ep, i no són els únics, que també explicarem on viu un alcalde d'ICV d'una important localitat del Baix Llobregat nord.

Tota l'extrema dreta espanyola es presentarà unida a les eleccions amb el nom Adelante Cataluña

Una vegada més, i ja en van mil, l'extrema dreta espanyola intenta l'assalt institucional al nostre país. Després de múltiples fracassos i divisions, sembla que les eleccions al Parlament de Catalunya del primer de novembre serviran per presentar el darrer artefacte, amb el nom Adelante Cataluña. Aquest partit agrupa el bo i millor de l'extrema dreta, des de Democracia Nacional a la ultracatòlica Alterantiva Española, passant per rareses com el Frente Democrático Español i altres grupets espanyolistes. Com sempre, la seu està al número 52 de la Rambla Catalunya de Barcelona, el búnker de l'extrema dreta a Barcelona.

El cap de llista del nou partit serà un clàssic del tema, Esteban Gómez Rovira, un fosc personatge que ha dedicat la seva vida a lluitar contra la llengua catalana i que ha protagonitzat episodis esperpèntics i judicials de tota mena. I ara es presenta amb el conte de la llagrimeta, apel·lant a la seva suposada condició de víctima de Terra Lliure.

Busot ha pogut saber que la nova formació ha intentat que també s'hi afegeixi la Plataforma per Catalunya, que lidera Josep Anglada des de Vic. Tot i així, tenim versions contradictòries: uns ens diuen que també hi participarà mentre d'altres ens diuen el contrari. També hi ha qui diu que l'Anglada no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya per afavorir el nou partit a canvi que Adelante Cataluña no es presenti a les eleccions municipals. Intentarem treure'n l'entrellat i fer-ho saber a tothom.

Des de Busot només podem animar-los a estavellar-se una vegada més: adelante!

Duran va rebutjar deixar la política per portar els negocis de l'Aga Khan a Europa

El secretari general de la federació autonomista CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va estar a punt de deixar la política fa un temps (fa més o menys mig any) per passar a l'esfera privada. Tot i que el líder unionista és una bèstia política i en gaudeix molt, l'oferta que li va arribar era d'aquelles que fan tremolar les cames. Es veu que li van proposar portar els negocis de tota mena que l'actual Aga Khan té per Europa, molts dels quals són immobiliaris a l'Estat espanyol. A més, l'Aga Khan també volia que li portés els temes legals i li fes de lobby de pressió davant els poders polítics, un ambient on Duran es mou com peix a l'aigua pels càrrecs que ocupa a la Internacional Democristiana.

Per aquells que no ho sàpiguen, l'Aga Khan és el líder suprem dels ismailites, una fracció de l'Islam que es va escindir del corrent principal fa un miler d'anys i que actualment té un cert predicament per l'Índia i l'Àfrica oriental. Tot i el caràcter religiós del càrrec, la veritat és que la saga hereditària de l'Aga Khan té elements de serial rosa: només direm que el seu pare es va casar, entre d'altres, amb l'actriu Rita Hayworth. Us podeu fer una idea del poder econòmic de l'Aga Khan si cliqueu aquí, la pàgina web del seu holding econòmic i filantròpic.

La notícia va córrer com la pólvora entre els sectors liberals del país, i es van fer travesses sobre la quantitat de diners que li oferien. Sembla ser que algun prohom mallorquí va estar implicat en l'afer i va assessorar Duran sobre la conveniència d'acceptar o no l'oferta rebuda. Finalment, el líder d'Unió va rebutjar la proposta a l'espera d'acabar la tramitació de l'Estatut i veure què passa en la seva pugna personal amb Artur Mas.

Algunes veus, tot i així, indiquen que l'oferta encara podria estar sobre la taula i que si Duran no es ministre a mig termini podria acabar per acceptar-la. Però bé, per això encara falta molt i Busot no vol gastar aquest cartutxo en un sol article. En continuarem parlant.

El perquè de tot plegat: Iberia i AENA van pactar el concurs de concessió del 'handling' que va desfermar tot el caos a l'aeroport de El Prat el 28-J

Com totes i tots els busotaires sabran, un dels espectacles més dantescos que es recorden a la Catalunya contemporània va ser el viscut el passat divendres 28 de juliol a El Prat. Ni a l’aeroport de Maputo es recorden escenes com les de l’aeròdrom de Barcelona. Maputo és la capital de Moçambic.

Se n’ha parlat molt del caos, de la pèrdua de maletes, de la incapacitat del Govern espanyol i català de gestionar la crisi. Però, per què els treballadors d’Ibèria van perpetrar una vaga tan salvatge? Per què l’ens públic espanyol que gestiona els ports i aeroports (AENA) va comunicar a Iberia que perdia la concessió del servei de 'handling' de El Prat -amb les possibles conseqüències laborals que podria comportar i el mal rotllo que generaria entre sindicats- només tres dies abans de l’operació sortida d’estiu?

Estirant una mica del fil, Busot ha pogut saber de fonts més que solvents que tot plegat ha estat una cacicada de les bones de membres de la vella guàrdia del PSOE, de rèmores del Partit Socialista Obrer Espanyol dels GAL, Roldán, Filesa i Ibercorp que han retornat a llocs de poder a l’administració de l’Estat després de la victòria de Zapatero.

Resulta que en el concurs d’adjudicació del 'handling' (transport de maletes, bàsicament) hi optaven, com és natural, diverses companyies. Iberia, que fins el 2001 va ser l’aerolínia pública espanyola, va presentar una oferta moderadament competitiva. En altres paraules, que n’hi havia de millors. En fer el recompte tècnic de punts després de la presentació d’ofertes de les companyies a AENA, Iberia va quedar en vuitè lloc a Barajas perquè els concursos es fan aeroport per aeroport. Però, oh sorpresa, el Ministeri de Foment va al·legar que per qüestions més enllà de les estrictament tècniques (com la implantació de la companyia o l’experiència en la gestió de les maletes dels passatgers) Iberia es quedava amb el servei de terra, amb el handling de Barajas. Toma ya. Del vuitè lloc al primer per obra i gràcia de Magdalena Álvarez.

Però per tapar un escàndol tan colossal, per dissimular, Iberia va perdre la concessió del 'handling' de El Prat. El més sorprenent és que l’oferta d’Iberia per quedar-se amb el servei de maletes de l’aeroport de Barcelona era exactament la mateixa que va plantejar a Barajas. Per Madrid sí que va servir i per Barcelona no.

Òbviament tot plegat era una cortina de fum per tal de minimitzar la gran martingala. El pacte Iberia-Ministerio de Fomento? Iberia renunciava al 'handling' de El Prat a canvi de quedar-se amb el de Madrid i aconseguir en exclusiva la gestió de la faraònica T-4 de Barajas que va costar un bilió de les antigues pessetes. Per cert, Busot sí que té memòria històrica i recorda que aquesta obra pòstuma de José María Aznar es va aprovar en uns Pressupostos Generals de l’Estat, uns comptes als que CiU va donar suport a Madrid.

Però aquí no acaba el pilotasso: el servei del handling a El Prat va ser adjudicat a tres companyies. Una d’elles és Globalia. Aquesta és una subempresa que pertany a l’entramat Halcón Viajes (Air Europa). I, és clar, no falla: al consell d’administració de Globalia hi ha col·locats Manuel Panadero que va ser Secretari d’Estat de Transports en governs del PSOE dels GAL i Pedro Pérez que casualment també va ser Secretari d’Estat d’Hisenda amb Felipe i mentor polític de l’actual ministra de Foment Magdalena Álvarez, principal responsable de tot plegat. Vatua i revatua l’olla. Qui deia que el PSOE de Zapatero s’havia desfet de l’herència felipista?

El català ja és la segona llengua més utilitzada en els blogs, després de l'anglès

Ja sabem que aquesta no és una notícia ben bé d'un confidencial polític, però com que els mitjans generalistes no han demostrat cap interès (amb un parell d'excepcions honroses), Busot us dóna ara una notícia positiva: un estudi independent demostra que la llengua catalana és la segona més emprada al món per aquells que gestionen un blog.

Efectivament, un estudi dut a terme per la institució Nitle ha aconseguit fer un primer cens dels blogs que hi ha al món a internet. Ara per ara, porta indexats uns 3 milions de blogs, dels quals 123.320 són en llengua catalana, només superada per l'anglès. Les llengües espanyola i francesa, amb uns 80.000 blogs cadascuna, queden força enrere.

Si cliqueu en aquest web podreu veure la llista de blogs per llengües i tafanejar per la web de la institució Nitle. Per aquells que no ho sapigueu, Nitle és un institut de recerca tecnològica i per l'educació liberal. Es una mena de consorci sense ànim de lucre que veu en els weblogs una eina de comunicació i coneixement sense fronteres ni censures.

Finalment, Busot es felicita de formar part d'aquesta enorme blogsfera catalana i, de retruc, d'aportar-hi el nostre granet de sorra.

El PSOE excarcera el terrorista Rafael Vera a mig agost per evitar que la bona gent ho sàpiga

Això del PSOE i el GAL és una relació d'aquelles que, per més que passi el temps, dura i dura com les piles Duracell. Fa pocs dies, el govern de l'Estat, que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, ha concedit el tercer grau a l'exsecretari d'Estat de Seguretat i dirigent socialista Rafael Vera. Amb el nou permís, aquest perillós delinqüent i lladre de cabals públics no haurà de tornar a dormir a la presó on estava destinat, a Segòvia, i només serà sotmès a controls esporàdics.

De fet, ja fa temps que l'exmembre del GAL gaudia d'un règim especial, que li permetia anar a dormir a casa sis nits per setmana, mentre era sotmès a un seguiment telemàtic. És a dir, que si tenim en compte que Vera va ingressar a l'hotel el febrer del 2005, entre pitos i flautes només haurà estat tancat un any i mig, a tot estirar.

Per cert, que els altres condemnats pel GAL, com l'exministre del PSOE José Barrionuevo o el general de la Guardia Civil Enrique Rodríguez Galindo, fa temps que han sortit de la presó. No fos cas que coincidissin en algun mòdul amb algun ciutadà basc, objectiu predilecte del GAL, i tornessin a les andades.

Aquesta és la justícia del PSOE, la que no deroga la Llei de Partits ni compleix la llei amb els presos bascos que ja han complert sentència, però que aprofita el mes d'agost per alliberar els membres del GAL, una organització que va matar, segrestar, torturar i robar amb total impunitat.

Visca Felipe González! (Aquesta expressió, així com la foto que posem, ho fem sense motiu i sense ànim de criminalitzar ningú, eh?)

Nota del CR de Busot arran de la notícia sobre la política informativa de TV3 en el conflicte entre Israel i el Líban

Davant la polèmica suscitada, els comentaris i els correus electrònics rebuts de centenars d'amics busotaires per la notícia en què informàvem de la tendenciositat de TV3 en el conflicte israelianolibanès, el Consell de Redacció (CR) de Busot vol puntulitzar el següent:

-en aquesta ocasió el nostre mitjà de comunicació no pren partit, no es posiciona oficialment per cap dels dos bàndols en conflicte. En el conflicte del Pròxim Orient, defensem el dret del poble palestí a constituir-se en Estat lliure i alhora la legítima potestat d'Israel de recórrer a la defensa pròpia quan és atacat.

-la tendenciositat de TV3 en les informacions del conflicte entre Israel i el Líban d'aquests dies ha clamat al cel. Televisió de Catalunya va prendre partit en la contesa. Res a dir. Però tenim el dret a denunciar-ho, tant com si hagués estat a l'inrevés.

-crèiem rellevant explicar als nostres lectors el cacau i el malestar a l'interior de la redacció de Sant Joan Despí per tal i com s'havien cobert informativament els sucessos del conflicte armat i les gestions de 'la nostra' per tal d'entrevistar ni més ni menys que Ehud Olmert, primer ministre israelià.